“CUIDA busca una cosa molt concreta: connectar negoci, innovació i realitat assistencial per transformar de debò el sector de la cura”
El sector de les cures de les persones grans s’enfronta a reptes desafiants com la pressió demogràfica i assistencial i la necessitat d’innovar sense perdre l’enfocament humà. En aquest entorn, per dirigir un certamen com CUIDA es requereix no només experiència, sinó també visió, capacitat analítica i comprensió transversal.
Aquests trets són els que defineixen Daniel Foncillas, director de CUIDA, el primer congrés per als professionals en l’atenció, assistència i cura de persones grans. Daniel combina una sòlida formació en gestió empresarial —llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Autònoma de Barcelona i format a l’Escola Suïssa Barcelona— amb una trajectòria vinculada a l’anàlisi de dades i l’organització de grans esdeveniments professionals.
Abans d’assumir la direcció de CUIDA, Daniel va desenvolupar la seva carrera com a analista en companyies com DSV Espanya-Portugal i Restaurant Brands Iberia, una etapa que li va aportar una mirada estratègica basada en dades i eficiència operativa. Posteriorment, des de PROFEI, ha estat implicat en la conceptualització, coordinació i impuls de salons com Creativa Barcelona.
Ara, Daniel Foncillas lidera la primera edició de CUIDA amb un objectiu clar: construir un fòrum útil i connectat amb la realitat del sector, avalat pel rigor i l’experiència del Comitè Científic.
El sistema de cures travessa un moment clau amb una població cada vegada més envellida i models que no sempre evolucionen al mateix ritme. De fet, és un sector que està atraient cada vegada més interès empresarial i tecnològic. CUIDA neix principalment com un espai per a aquest perfil o pretén anar més enllà?
CUIDA és molt més que un espai per a empreses o inversors. És, sobretot, un fòrum professional ampli i transversal, on s’aborden de manera integrada totes les dimensions de la cura: l’empresarial, la tecnològica, però també —i molt especialment— la social, assistencial i laboral.
De fet, un dels objectius principals és reunir tots els perfils del sector, des de directius i empreses fins a professionals d’atenció directa, sanitaris, treballadors socials o responsables públics, generant un espai real de diàleg entre tots ells.
A més, el congrés està estructurat precisament per donar resposta a aquesta diversitat, amb blocs específics orientats a residències i serveis, sector social i àmbit sociosanitari, juntament amb activitats transversals que connecten tots aquests mons.
Per tant, no és només un esdeveniment per parlar d’inversió o tecnologia, sinó un espai on també es debat sobre condicions laborals, sostenibilitat del sistema, qualitat de vida dels professionals i models d’atenció més humans.
En resum, a CUIDA busquem una cosa molt concreta: connectar negoci, innovació i realitat assistencial per transformar de debò el sector de la cura.
I com s’afronta un repte tan important des d’una primera edició?
Efectivament, CUIDA celebra la seva primera edició el 2026, per la qual cosa és un projecte nou, però neix amb una base molt sòlida: està impulsat per Profei SL i la Fundació FiraGran, dues entitats organitzadores de la fira FiraGran, el saló de les persones grans de Catalunya, amb més de 25 anys de trajectòria.
Això fa que, tot i ser la primera edició de CUIDA com a fira professional, no partim de zero, sinó que aprofitem tota l’experiència, el posicionament i l’ecosistema ja consolidat de FiraGran.
A més, l’objectiu és clar des de l’inici: que CUIDA es converteixi en el punt de trobada anual de referència del sector professional de la cura, tant a escala nacional com al sud d’Europa.
Tothom parla del repte de les cures en el futur i de la crisi que s’acosta. Com veieu des de la direcció de CUIDA aquest futur?
El repte de les cures ja no és futur, és el present. Avui ens trobem davant d’un canvi demogràfic sense precedents: la població viu més anys i, en conseqüència, augmenta de manera molt significativa la necessitat de cures de llarga durada. Països com Espanya es troben entre els que tenen una esperança de vida més alta, cosa que implica que cada vegada hi haurà més persones en situació de dependència.
Això té una conseqüència molt clara: la demanda de professionals de la cura està creixent molt més ràpid que la capacitat del sistema per cobrir-la.
De fet, un dels grans reptes del sector és precisament la manca de professionals, vinculada a factors com les condicions laborals extremadament exigents, la manca de reconeixement social o les dificultats per atraure i retenir talent.
Per això ja es parla obertament d’una “crisi de les cures”: no només perquè hi haurà més persones que necessitaran atenció, sinó perquè, si no transformem el model, no hi haurà prou professionals per garantir una atenció de qualitat.
A CUIDA abordem aquest repte de manera directa: no només des de la innovació o la tecnologia, sinó també posant el focus en els professionals, el seu benestar, la seva formació i el seu paper clau en el futur del sistema.
El sector de les cures compta amb una alta presència de persones migrants, moltes d’elles dones. Quin paper real estan exercint en la sostenibilitat del sistema i quins riscos existeixen si no s’integren plenament al mercat laboral?
És una realitat que el sistema de cures, tant a Espanya com a Europa, es recolza de manera molt important en persones migrants, i especialment en dones. En el cas espanyol, en àmbits com el treball de la llar o les cures domiciliàries, una part molt rellevant de les treballadores són d’origen estranger, en alguns casos superant clarament el 40–50%. Això no és casual: històricament ha estat una de les principals portes d’entrada al mercat laboral per a moltes dones migrants.
Per tant, sent molt clars: avui el sistema difícilment es sostindria sense la seva aportació.
Ara bé, això també posa sobre la taula un repte important. No podem construir el model de cures del futur recolzant-nos únicament en dinàmiques de precarietat o invisibilitat. El debat que volem impulsar des de CUIDA va precisament per aquí. Perquè més enllà dels titulars, hi ha una realitat molt clara: hi ha moltes professionals —en la seva majoria dones migrants— que avui sostenen bona part del sistema de cures.
I això s’ha de dir sense rodejos, però també amb responsabilitat. No es tracta només de reconèixer el seu paper, que és evident, sinó de millorar de veritat les seves condicions, la seva formació i el reconeixement social que tenen, que a dia d’avui continua sent insuficient.
Alhora, el repte és més ampli. Perquè el problema no es resol només incorporant més persones. Si el sistema continua sent poc atractiu, precaritzat o poc valorat, continuarem tenint el mateix problema.
Per això parlem de transformar el model: fer-lo més sostenible, més just i més professionalitzat. En definitiva, les persones migrants són avui una peça clau del sistema, però el veritable repte és construir un model de cures que funcioni amb qualitat, equitat i reconeixement per a tots els professionals.
A CUIDA, es podran veure exemples de bones pràctiques?
Efectivament. El Fòrum CUIDA és un pilar fonamental de l’esdeveniment i on aterrem tots aquests reptes en contingut útil per als professionals. Precisament, un dels seus grans valors que volem oferir és que no es quedarà en el discurs, sinó que es construirà a partir d’experiències reals, debats estratègics i eines aplicables al dia a dia.
El programa combina conferències, debats, tallers i espais de bones pràctiques, on organitzacions i professionals comparteixen casos concrets que ja estan funcionant i que altres poden replicar.
Per exemple, a CUIDA posarem sobre la taula qüestions molt concretes que estan marcant el dia a dia del sector. Des de com avançar cap a models d’atenció realment centrats en la persona —parlant d’unitats de convivència o nous formats com el senior living— fins a una cosa tan important com donar veu real a les persones usuàries i a les seves famílies en la presa de decisions.
També parlarem, i molt, dels professionals. Del desgast que estan vivint, del burnout, de la dificultat per atraure talent o de com algunes organitzacions estan començant a cuidar millor els seus equips i a millorar la seva qualitat de vida.
Un altre bloc clau té a veure amb la coordinació entre el social i el sanitari. No des de la teoria, sinó a partir de casos reals: com s’estan organitzant ja alguns territoris per treballar de manera més integrada entre residències, atenció primària i hospitals.
I, per descomptat, abordarem la tecnologia, però amb criteri. Veurem aplicacions pràctiques —com la telemonitorització o l’ús de la intel·ligència artificial per detectar riscos—, però també obrirem el debat sobre fins on té sentit arribar i quins són els límits ètics.
I tot això sense perdre de vista el més important: els drets i la qualitat de vida de les persones. Des de com es prenen decisions al final de vida fins a quina responsabilitat tenen els professionals en aquests processos.
A més, el format està pensat perquè no sigui només escoltar, sinó participar, debatre i sortir amb eines concretes que es puguin aplicar des del primer dia.
En definitiva, el Fòrum CUIDA busca una cosa molt clara: convertir la reflexió en acció i ajudar els professionals a transformar de debò els models de cura.