“El sistema de cures hauria de ser més flexible, molt més personalitzat i més centrat en la persona i en les seves necessitats”
El Comitè Científic de CUIDA compta amb experts i professionals de llarga trajectòria en el sector de les cures, com José Luis Buenache, CEO i cofundador de l’Associació SIENA (Serveis Integrals per a l’Envelliment Actiu), formador i consultor en el tercer sector, especialment en l’àmbit de l’atenció i el sector assistencial.
Buenache va ser coordinador territorial de la Fundació Amics de la Gent Gran, director de desenvolupament corporatiu de la Fundació Sociosanitària de Manresa (actualment Sant Andreu Salut), responsable institucional i d’aliances de l’associació Pobles que Cuiden, membre de l’equip de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la Uvic-UCC, docent del CFGM d’Atenció a Persones en Situació de Dependència i del CFGS Integració Social, i col·laborador pro bono a l’entitat En bici sense Edat.
Actualment col·labora amb diferents entitats com la Fundació Mémora, Unió Consorci Formació i CeSeA (Cures Sanitàries Assistencials), la Federació de Serveis Sanitaris i Sociosanitaris de CCOO o ACRA entre d’altres. Li agrada definir-se com a “socialnetworker i seniorfriendly”, uns trets i una trajectòria que està ajudant a definir les línies i el programa de la primera edició de CUIDA.
José Luis, en quin sentit, i concretant amb exemples, està ajudant la seva experiència per a la definició de CUIDA?
La meva trajectòria professional m’ha permès conèixer moltes persones referents en el sector que no sempre apareixen en els programes i que mereixen ser més escoltades. També el fet de dedicar-me a la formació amb diferents entitats m’ha aportat una visió de moltes institucions cuidadores “des de dins”, poder connectar i empatitzar amb grandíssimes professionals de la cura i veure de primera mà la realitat que sovint no és coneguda per la població en general. Concretant, amb exemples, he proposat activitats i ponents relacionats amb la soledat a les institucions, també altres relacionats amb la salut i el benestar de les persones cuidadores, i alguna altra que ens agradaria que aportés aire fresc com podrien ser activitats més informals en finalitzar la programació diària.
Què trobarà el professional a CUIDA que no trobarà en altres esdeveniments?
Trobarà una mirada transversal i integral. CUIDA no es limita al sanitari o a l’assistencial, sinó que aborda la cura de les persones grans des de múltiples dimensions: social, comunitària, tecnològica i humana. A més, hem posat molt èmfasi en la connexió entre professionals, generant espais per a l’intercanvi real, no només per escoltar ponències.
Quin paper té el Comitè Científic a evitar que CUIDA sigui “una fira més” i, sobretot, que sigui una fira de llarg recorregut?
El Comitè Científic aporta diversitat de mirades, alhora que garanteix el rigor i la rellevància dels continguts. La seva funció és filtrar tendències, identificar bones pràctiques i assegurar que el que es presenta té impacte real en el dia a dia. També ajuda a construir una visió estratègica a llarg termini, perquè CUIDA evolucioni amb el sector i no es quedi en una proposta puntual. Volem que aquesta sigui la primera edició de moltes més que vindran posteriorment.
Si hagués d’escollir només tres activitats de CUIDA per recomanar als visitants, quines serien i per què?
Doncs “escombraré cap a casa” i mencionaré tres de les que he proposat que em semblen realment interessants. La primera tindria a veure amb un debat amb investigadores i consultores sobre com abordar la soledat no desitjada a les residències, als centres de dia, als hospitals, en definitiva en entorns institucionals i també als domicilis. La segona proposta té a veure amb la presentació d’un potent programa formatiu que hem dut a terme per a una important entitat durant dos anys i mig seguits, que ha estat molt pioner tant en durada com en la diversitat i transversalitat dels perfils dels participants. I finalment, el debat ètic sobre la robòtica al servei de les persones amb ponents de reconegudíssim prestigi.
Bona part de la seva feina es concentra en promoure l’envelliment actiu. Quina és la clau d’aquest “envelliment actiu”?
La clau està en entendre la persona gran com un subjecte actiu, amb capacitat de decisió i de contribució social. No es tracta només d’abordar la salut física de la persona gran, sinó de promoure la seva participació social, la seva autonomia i acompanyar-la en la recerca del seu propòsit vital a través d’activitats significatives. L’envelliment actiu és, en essència, acompanyar les persones grans en el seu procés biològic garantint que no es vulnerin els seus drets pel sol fet de ser grans i, per tant, combatre l’edatisme, la infantilització i el paternalisme que sovint veiem en l’àmbit de les cures.
Quin discurs actual sobre les persones grans li sembla més allunyat de la realitat?
El que les presenta com un col·lectiu homogeni i com un col·lectiu dependent. La realitat és molt més diversa: hi ha persones grans actives, compromeses i amb un enorme potencial. Simplificar aquesta realitat és, des del meu punt de vista, un error que condiciona negativament tant les polítiques públiques com els serveis i recursos dirigits a les persones grans
Davant un nou panorama, amb un augment exponencial de les persones grans, més, de més edat i amb més necessitats de cures… Com hem de canviar? Com s’ha de reformular el sector de les cures?
Fa molts anys que es parla de “tsunami demogràfic” i malgrat això, continuem amb un model d’atenció i de cures eminentment reactiu i excessivament burocratitzat quan hauria de ser molt més àgil, més preventiu i amb un enfocament eminentment més comunitari. Aquest altre model requereix invertir molt més en polítiques i recursos que fomentin l’autonomia personal, les xarxes de suport i els entorns amigables amb les persones grans. D’altra banda, el sistema de cures hauria de ser més flexible, molt més personalitzat i més centrat en la persona i en les seves necessitats, i no tant en l’“estructura”.
En aquest entorn, quin paper ha de tenir la innovació i la tecnologia?
Doncs crec que la tecnologia ha de ser bàsicament una eina al servei de les persones, no una finalitat en si mateixa. La tecnologia pot millorar la qualitat de vida de les persones, pot facilitar l’atenció i permet optimitzar recursos, però sempre s’ha de dissenyar i adaptar a les necessitats reals de les persones ateses, i això no sempre és així. La clau, des del meu punt de vista, és combinar convenientment la innovació tecnològica amb la innovació social. A CUIDA veurem alguns bons exemples que no us podeu perdre.
Parlem de les persones, dels cuidadors. Què es pot fer per atraure més professionals a aquest sector?
És fonamental i urgent dignificar el sector: millorant les seves condicions laborals, oferint-los formació continuada i reconeixent socialment el seu valor. En la meva opinió, també hem de generar itineraris professionals atractius, així com ajudar des de diferents instàncies a visibilitzar l’impacte positiu i necessari que té aquesta feina en la societat. Hauríem de tenir molt present una cosa que en el seu moment va dir Gandhi: que “la veritable grandesa d’una comunitat es mesura per la seva capacitat de protegir i cuidar aquells que més ho necessiten”. Si volem millorar la nostra societat, hem de cuidar millor a qui cuida, però de veritat.
Com hauria de ser el “cuidador” del futur?
Hauria de ser un professional format no només a nivell de competències tècniques, sinó també en altres competències, tan necessàries en aquest sector com són l’empatia, la compassió, la comunicació i la capacitat d’adaptar-se a l’ús de la tecnologia, tot això, sense perdre el focus en la persona a qui cuida i acompanya en el seu projecte vital.
Per finalitzar, segons el seu punt de vista, en el procés final de vida de les persones, quins aspectes considera que són els més importants a tenir en compte?
Sobre com abordar el procés de final de vida recomano la guia de bones pràctiques sobre “pacificació” del final de vida impulsada per la Fundació Mémora i la Càtedra ETHOS-URL, que dirigeix el filòsof Francesc Torralba i a qui també tindrem el privilegi de poder escoltar a CUIDA. En aquesta publicació, adreçada tant a professionals, com a familiars i també a persones cuidadores en general, podem trobar eines que ens ajudin a donar resposta a aquesta pregunta. Els experts ens proposen que per garantir una atenció veritablement centrada en la persona i també en el procés de final de vida, hem de tenir en compte no només les necessitats físiques, sinó també els valors, les creences i els vincles afectius. Així doncs, el més important seria promoure una atenció humanitzada i holística mitjançant cures tant físiques com emocionals, socials i espirituals per ajudar a assolir una mort serena i digna, reduint el patiment i l’angoixa, evitant la soledat no desitjada i garantint el benestar del pacient i del seu entorn familiar.