{"id":1302,"date":"2026-02-26T18:45:49","date_gmt":"2026-02-26T17:45:49","guid":{"rendered":"https:\/\/expocuida.com\/marc-trepat-carbonell-miembro-del-comite-cientifico-de-cuida-y-director-de-bta-arquitectura\/"},"modified":"2026-03-02T16:54:47","modified_gmt":"2026-03-02T15:54:47","slug":"marc-trepat-carbonell-membre-del-comite-cientific-de-cuida-i-director-de-bta-arquitectura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/expocuida.com\/ca\/marc-trepat-carbonell-membre-del-comite-cientific-de-cuida-i-director-de-bta-arquitectura\/","title":{"rendered":"Marc Trepat Carbonell, membre del Comit\u00e8 Cient\u00edfic de CUIDA i director de B\\TA Arquitectura"},"content":{"rendered":"\n

 \u201cNecessitem espais com CUIDA on compartir coneixement, generar debat i alinear visions\u201d<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Marc Trepat Carbonell ha escrit una p\u00e0gina en la hist\u00f2ria de l’arquitectura social al nostre pa\u00eds, una p\u00e0gina dedicada al disseny d’espais per a l’atenci\u00f3 i el benestar de les persones grans. Nascut a Barcelona l’any 1962, i soci director de B\\TA Arquitectura (Batllori & Trepat Arquitectes)<\/strong>, Trepat \u00e9s tot un referent per haver introdu\u00eft i consolidat de forma pionera a Espanya un model de disseny de resid\u00e8ncies inspirades en els criteris avantguardistes dels pa\u00efsos de l’Europa del nord. La seva aposta: dissenyar unitats de conviv\u00e8ncia redu\u00efdes i centrades en la persona; i transformar espais assistencials tradicionals en entorns m\u00e9s humans, familiars i adaptats a les necessitats reals dels residents.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 a m\u00e9s de l’arquitectura, la m\u00fasica ha estat la seva fidel companya de viatge: durant 40 anys va tocar el tromb\u00f3 a l’orquestra de jazz La Locomotora Negra, desapareguda el 2022. Una sensibilitat musical que, sens dubte, tamb\u00e9 ha sabut transmetre en els m\u00e9s de 20 projectes arquitect\u00f2nics que porten el seu segell. Resid\u00e8ncies amb solucions que busquen evitar est\u00edmuls negatius, afavorir l’autonomia i replicar la sensaci\u00f3 de \u201cviure a casa\u201d per\u00f2 dins d’un entorn assistit. Entre els seus treballs es troben projectes tan emblem\u00e0tics com la \u201cResid\u00e8ncia Barcelona Unitats de Conviv\u00e8ncia\u201d, ubicada a Sant Adri\u00e0 del Bes\u00f2s; o \u201cLa S\u00ednia\u201d, a Calafell, ambdues concebudes sota aquest nou model.<\/p>\n\n\n\n

Trepat, a m\u00e9s, \u00e9s un professional comprom\u00e8s amb la reflexi\u00f3 i la difusi\u00f3 de noves pr\u00e0ctiques en arquitectura social, i el veiem habitualment en entrevistes, xerrades, col\u00b7loquis, seminaris i escrivint en publicacions especialitzades. De fet, \u00e9s tot un orgull per a CUIDA 2026 comptar amb ell com a membre del Comit\u00e8 Cient\u00edfic, per la qual cosa la seva visi\u00f3 pionera arribar\u00e0 tamb\u00e9 al certamen els dies 27 i 28 de maig.<\/p>\n\n\n\n

Sr. Trepat, quina funci\u00f3 desenvolupa el Comit\u00e8 Cient\u00edfic a CUIDA 2026 i quin \u00e9s el seu paper com a membre d’aquest comit\u00e8?<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

El Comit\u00e8 Cient\u00edfic de CUIDA t\u00e9 la responsabilitat d’aportar rigor, criteri i visi\u00f3 estrat\u00e8gica al contingut del congr\u00e9s. La seva funci\u00f3 \u00e9s ajudar a garantir que els temes que s’abordin siguin rellevants, actuals i realment \u00fatils per al sector. En el meu cas, la meva aportaci\u00f3 se centra especialment en l’\u00e0mbit de l’arquitectura i el disseny de nous models de resid\u00e8ncies, des de la perspectiva de l’atenci\u00f3 centrada en la persona. El meu objectiu \u00e9s contribuir al fet que el debat no nom\u00e9s sigui assistencial, sin\u00f3 tamb\u00e9 espacial, perqu\u00e8 l’entorn on vivim influeix directament en la qualitat de vida.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 creu que era necess\u00e0ria una fira com CUIDA en aquests moments?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Molt senzill: perqu\u00e8 el sector est\u00e0 vivint un moment de transformaci\u00f3 profunda. L’envelliment de la poblaci\u00f3 ens obliga a repensar els models assistencials, els espais i la forma en qu\u00e8 col\u00b7laboren els diferents professionals. Necessitem llocs on compartir coneixement, generar debat i alinear visions. CUIDA neix en el moment adequat, perqu\u00e8 el repte no \u00e9s futur: \u00e9s present.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 pensa que pot aportar CUIDA al sector?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

CUIDA pot aportar una cosa essencial: visi\u00f3 compartida. Com deia abans, el sector necessita espais on professionals, empreses i institucions es trobin, dialoguin i aline\u00efn criteris en un moment de gran transformaci\u00f3. Si aconsegueix generar debat de qualitat i col\u00b7laboraci\u00f3 real, el seu impacte ser\u00e0 molt positiu per al sector.<\/p>\n\n\n\n

Com li agradaria que fos el balan\u00e7 del certamen en aquesta primera edici\u00f3?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

M’agradaria que aquesta primera edici\u00f3 acab\u00e9s amb una sensaci\u00f3 clara: que el sector est\u00e0 avan\u00e7ant. Que hagi generat converses \u00fatils, connexions reals i, sobre tot, una reflexi\u00f3 compartida sobre cap a on volem anar. Si en finalitzar sentim que hem fet un pas endavant en qualitat, col\u00b7laboraci\u00f3 i visi\u00f3 de futur, el balan\u00e7 ser\u00e0 molt positiu.<\/p>\n\n\n\n

Parlem ara sobre la seva carrera com a arquitecte especialitzat en resid\u00e8ncies de gent gran que, de fet, ha estat pionera a Espanya. Quan i qu\u00e8 el va motivar a especialitzar-se en aquest \u00e0mbit?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Entre els anys 1993 i 1997 vaig estar treballant al departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, a causa de la crisi postol\u00edmpica, i vaig entrar en contacte amb el sector. Si b\u00e9 \u00e9s cert que vaig entrar en contacte amb la part administrativa \u2014\u00e9s a dir, normatives d’autoritzaci\u00f3, visites d’inspecci\u00f3\u2014, aquella experi\u00e8ncia em va permetre con\u00e8ixer el sector des de dins. Posteriorment, durant la crisi de 2008-2014, vaig decidir que m’hauria d’especialitzar si volia cr\u00e9ixer com a arquitecte. A partir d’aqu\u00ed tot va anar rodat: vaig comen\u00e7ar a investigar com haurien de ser les resid\u00e8ncies perqu\u00e8 l’atenci\u00f3 centrada en la persona es pogu\u00e9s aplicar de la forma m\u00e9s efectiva i, d’aqu\u00ed, la resta de la hist\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

Al principi d’aquest cam\u00ed, va viatjar molt per veure qu\u00e8 es feia en altres pa\u00efsos\u2026 I es va acabar inspirant en el model dels pa\u00efsos n\u00f2rdics. Qu\u00e8 va ser el que realment va veure all\u00e0 que era envejable?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

He realitzat vuit viatges per veure resid\u00e8ncies al m\u00f3n; concretament he anat a quatre pa\u00efsos n\u00f2rdics, Alemanya, Londres, els EUA i el Jap\u00f3. Per\u00f2 he de recon\u00e8ixer que el primer viatge va ser suficient per entendre el que necessitava saber. Em va impressionar enormement veure resid\u00e8ncies que no tenien res a veure amb el que tenim a Espanya: unitats d’entre 9 i 14 persones, espais comuns tremendament petits i molt dom\u00e8stics, abs\u00e8ncia de cuines i bugaderies industrials, abs\u00e8ncia d’espais de socialitzaci\u00f3 de diverses unitats de conviv\u00e8ncia. \u00c9s a dir, cada unitat era totalment estanca, sense relaci\u00f3 amb les altres unitats que formaven la resid\u00e8ncia. Una cosa absolutament impossible per al nostre pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2 diu que no es poden copiar models arquitect\u00f2nics de pa\u00efsos tan diferents al nostre. Qu\u00e8 va ser, llavors, el que va poder adaptar a la nostra realitat?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Efectivament, aquest model no es pot copiar, fonamentalment perqu\u00e8 ni tenim la seva economia ni la seva cultura. Som mediterranis. El meu treball de recerca passava per trobar all\u00f2 que feia aquestes resid\u00e8ncies millors: les unitats de conviv\u00e8ncia!! \u00c9s a dir, petites resid\u00e8ncies dins d\u2019una resid\u00e8ncia. El que realment fa que les unitats de conviv\u00e8ncia siguin la millor metodologia arquitect\u00f2nica per atendre persones grans amb depend\u00e8ncia \u00e9s crear unitats on s\u2019eliminin completament els diferents est\u00edmuls negatius que es generen quan es conviu amb moltes persones. Sempre defensem que el disseny ha de respondre als casos m\u00e9s vulnerables. Les persones amb deteriorament cognitiu no sempre comprenen el que succeeix al seu voltant i, en moltes ocasions, han perdut la capacitat d\u2019expressar el que senten. Aquesta situaci\u00f3 pot desencadenar episodis d\u2019estr\u00e8s, angoixa o irritabilitat, que incrementen la complexitat de la cura i generen una elevada c\u00e0rrega emocional per als i les gerocultors\/es.<\/p>\n\n\n\n

Com pot millorar la salut de les persones grans l’arquitectura?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

L\u2019arquitectura \u00e9s fonamental per millorar la salut de les persones. Per a mi, l\u2019arquitectura \u00e9s la disciplina que s\u2019encarrega de crear els entorns de les persones amb l\u2019objectiu de millorar la seva qualitat de vida. En el context actual de canvi clim\u00e0tic, estem obligats a projectar una arquitectura energ\u00e8ticament sostenible que, per si mateixa, ja contribueix a millorar la salut i el benestar de les persones. Tanmateix, quan dissenyem per a persones grans en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia, hem d\u2019anar un pas m\u00e9s enll\u00e0. No es tracta nom\u00e9s de reduir consums o emissions, sin\u00f3 de comprendre en profunditat les seves necessitats \u2014i tamb\u00e9 les seves capacitats\u2014. El repte \u00e9s crear espais que afavoreixin l\u2019autonomia possible, reforcin la identitat personal i ajudin a mantenir un sentit de vida. L\u2019organitzaci\u00f3 en petits grups de conviv\u00e8ncia ha demostrat facilitar la socialitzaci\u00f3 significativa i proporcionar un entorn de suport que contribueix a preservar capacitats i a mantenir, en la mesura del possible, els objectius vitals de cada persona.<\/p>\n\n\n\n

Quines difer\u00e8ncies hi ha d’haver entre un espai o una resid\u00e8ncia concebuda per a persones amb dem\u00e8ncia respecte a un altre tipus de resid\u00e8ncies?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

No crec que n’hi hagi d’haver gaires. Com he comentat abans, si seguim amb el criteri de dissenyar per als extrems, en una resid\u00e8ncia per unitats de conviv\u00e8ncia relativament petites hi pot haver unitats per a cada tipus de persona, fixant-nos en les seves capacitats i criteris de vida. No obstant aix\u00f2, \u00e9s cert que per a persones grans v\u00e0lides \u00e9s millor viure en habitatges individuals amb serveis pensats per a les seves necessitats i amb espais de socialitzaci\u00f3 que els permetin complir els seus anhels a la vida.<\/p>\n\n\n\n

Molts professionals del sector parlen de \u201cviure a casa, no nom\u00e9s estar at\u00e8s\u201d. Des de la seva experi\u00e8ncia, quins elements arquitect\u00f2nics fan possible aquesta sensaci\u00f3 de llar?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Espais el m\u00e9s dom\u00e8stics possible. Dimensionats per poder ser entesos f\u00e0cilment per les persones. Una de les caracter\u00edstiques que perseguim amb les unitats petites \u00e9s que les persones puguin trobar all\u00f2 que busquen amb facilitat. Tamb\u00e9 el fet de conviure amb menys persones ajuda a sentir pertinen\u00e7a i millora l’autoestima. No hem d’aconseguir que visquin com a casa, han de poder viure a casa. Aquesta unitat ha de ser percebuda com la \u201cseva\u201d casa.<\/p>\n\n\n\n

La pand\u00e8mia va canviar profundament com concebem els espais de conviv\u00e8ncia. Quins reptes i oportunitats creu que va plantejar la COVID-19 per a l’arquitectura de resid\u00e8ncies i qu\u00e8 ha quedat d’aquelles lli\u00e7ons apreses?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

En aquella \u00e8poca nosaltres ja feia diversos anys que explic\u00e0vem les millores que suposava per a l’atenci\u00f3 a persones grans amb depend\u00e8ncia el model de les unitats de conviv\u00e8ncia. Vam aconseguir que alg\u00fa ens cregu\u00e9s abans de la pand\u00e8mia, amb la qual cosa ja est\u00e0vem construint resid\u00e8ncies amb aquest model, per\u00f2 el sector era for\u00e7a reticent perqu\u00e8 no es creia que pogu\u00e9s ser viable. Vam haver d’idear una soluci\u00f3 arquitect\u00f2nica que gener\u00e9s confian\u00e7a en els operadors i ho vam aconseguir. La pand\u00e8mia no va fer m\u00e9s que accelerar aquesta confian\u00e7a. Ara ja ning\u00fa discuteix el model. No obstant aix\u00f2, i responent directament a la pregunta, amb la pand\u00e8mia vam aprendre moltes coses relacionades fonamentalment a crear estrat\u00e8gies per protegir els edificis de l’entrada de virus contagiosos. Per fer una enumeraci\u00f3 r\u00e0pida:<\/p>\n\n\n\n