“M’agradaria que tots els que vinguin a CUIDA aportin una mirada crítica i col·laborativa per poder avançar en les necessitats de qui cuiden i de qui són cuidats”
“És un privilegi poder dedicar-me a un sector on la vida s’escriu amb majúscules i en el qual cobren molt de sentit principis com la dignitat, l’autonomia i el respecte a la singularitat de la persona”. Així es presenta Raquel Calatayud a Camon Consulting Group, la consultora que va fundar amb l’objectiu d’acompanyar la transformació dels models d’atenció i contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones en situació de dependència.
Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials i en Dret, i amb formació de postgrau en gerontologia social, Calatayud compta amb una àmplia trajectòria en la gestió de serveis per a persones grans i en situació de dependència. Al llarg de la seva carrera ha participat en la creació i posada en marxa de residències i serveis d’ajuda a domicili, ha treballat en projectes sectorials de referència i ha desenvolupat una intensa tasca com a docent en programes formatius vinculats a l’àmbit sociosanitari.
Com a membre del Comitè Científic de CUIDA, Raquel Calatayud contribueix activament a definir continguts, debats i línies estratègiques que ajudin a convertir el certamen en un veritable punt de trobada amb criteri per als professionals de la cura. La seva participació aporta una mirada experta a un programa que busca respondre als grans reptes del sector. Defensora de l’evolució cap a models més humanitzats, sosté que els centres i serveis d’atenció han de deixar de concebre’s únicament com a espais assistencials per convertir-se en autèntics espais de vida, on la persona i el seu projecte vital ocupin el centre de l’atenció.
Una professional la contribució de la qual, sens dubte, deixarà empremta en aquesta primera edició de CUIDA.
Raquel, què significa per a vostè ser membre del Comitè Científic de CUIDA?
Abans que res, un privilegi i una responsabilitat. Els espais de trobada professional en el sector de la cura són fonamentals per compartir coneixement, per potenciar les relacions entre professionals de diferents àmbits i especialment per entrar en contacte amb productes, serveis i procediments innovadors. És necessària una mirada transversal de la cura.
Sovint els comitès científics en els esdeveniments són simbòlics. No és així en el cas de CUIDA, ja que és un òrgan actiu que defineix línies estratègiques i continguts. Com s’aconsegueix que sigui realment així?
Aquest aspecte és mèrit de FiraGran. Aquest Comitè el formen homes i dones amb formacions, experiències professionals i àmbits d’actuació molt diversos. La característica comuna és que són persones pragmàtiques que aposten fermament per la transformació del sector des del rol que els correspon.
L’estructura per línies estratègiques permet establir de manera estructurada àmbits de coneixement a abordar i, sobretot, equilibrar les temàtiques per poder donar àmplia resposta a les inquietuds del sector.
Quins criteris han considerat fonamentals a l’hora de seleccionar els temes, debats o activitats que es presentaran a la fira?
Sobretot es prioritzen temàtiques i experiències que són d’interès per al sector en aquests moments. A més, des de diferents prismes i mirades, confrontant fins i tot idees i plantejaments per potenciar el debat i enriquir la trobada. És important, en qualsevol cas, aportar idees fresques, innovadores, avantguardistes i, sobretot, que siguin replicables.
En què pot ajudar una trobada com aquesta a millorar la qualitat de l’atenció i els models de cura?
Les trobades professionals són sempre d’interès perquè permeten concentrar en l’espai i el temps persones de diversos àmbits i, en aquesta ocasió, amb un fi comú: millorar la cura. Sempre escoltar experiències, escoltar un debat, permet obrir ments i obtenir idees per millorar la teva tasca professional. El sector de la dependència està format per perfils molt diversos: gestors, cuidadors, professionals sanitaris, responsables públics, empreses tecnològiques… Com pot CUIDA convertir-se en un punt de trobada útil per a tots ells?
L’important són les temàtiques i els aspectes a abordar. Per això és tan important la mirada estratègica del Comitè d’Experts. Per això també és especialment interessant l’estructura matricial per temàtiques i serveis de les jornades professionals.
I, des de la seva experiència personal, què li agradaria que aportés CUIDA al sector en aquesta primera edició?
Sobretot, una mirada transversal i integrada sobre el que significa “CUIDAR”, en el sentit estricte de la paraula. M’agradaria que tant els ponents com els assistents aportessin una mirada crítica, constructiva i especialment col·laborativa per poder avançar en les necessitats presents i futures de qui cuiden i de qui són cuidats.
Parlem ara una mica més sobre vostè. Comptes amb una àmplia trajectòria en l’àmbit dels serveis dirigits a persones grans i en situació de dependència. Però abans es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials i en Dret. Com i per què es produeix aquest gir cap a l’àmbit de les cures i l’atenció a les persones grans?
Sempre explico que treballar en aquest sector és un “regal de la vida”. Jo volia dedicar la meva vida a les finances; de fet, vaig ser responsable de tresoreria d’un grup de restaurants. El destí va fer que el meu, aleshores, cap, ara bon amic, Jordi Vilajosana, canviés les estovalles pels absorbents.
Tinc la sort de dedicar la meva vida a les cures des d’una perspectiva molt àmplia: des de la gestió a la consultoria, des de la intervenció a la formació. El temps de la Covid em va permetre col·laborar amb el Departament de Salut i posteriorment participar en l’embrió del que avui és l’Agència Integrada Social i Sanitària de Catalunya. Així que em sento una privilegiada per disposar d’una mirada tan transversal.
Al llarg de la seva carrera ha treballat en consultoria estratègica i en projectes vinculats a la dependència i la innovació en l’atenció a les persones. Quins diria que han estat els principals aprenentatges que li ha donat el sector sociosanitari?
Sens dubte, la necessitat imperiosa d’entendre que, per davant de la malaltia, de la causa que genera dependència, per sobre de tot, estem cuidant PERSONES que mereixen ser respectades. Aquest és el meu principal aprenentatge i a això dedico prioritàriament la meva vida: a fer respectar, des de la gestió i la intervenció, els Drets Fonamentals de les persones que necessiten ser cuidades.
Des de la seva experiència, quins són avui els grans reptes que afronta el sistema de cures al nostre país?
Són molts! En primer lloc, la infrafinançament, especialment en l’àmbit social. La manca de recursos limita les actuacions. D’altra banda, fan falta més professionals per cuidar i, per això, les administracions han de fer una aposta ferma per impulsar la formació en l’àmbit sociosanitari. La situació és molt greu.
En els últims anys es parla molt d’humanització, innovació o atenció centrada en la persona. Fins a quin punt creu que aquests conceptes s’estan traduint realment en canvis en el model assistencial?
S’estan produint canvis, tot i que queda molt per fer. Des de la meva perspectiva hi ha dos grans reptes. D’una banda, agregar propostes i no perdre’s en models concrets; cal respectar “Drets”, en majúscules. D’altra banda, s’ha fet molt d’èmfasi en la incorporació de nous models des de la intervenció, però mentre no s’integri en els sistemes de gestió tenim un problema. Jo encunyo “un model de gestió i intervenció integral i centrada en la persona”.
Si mirem els pròxims deu o quinze anys, com imagina el model de cures a la nostra societat?
Aquest sector té grans professionals que estan aportant experiències, projectes i serveis amb una mirada molt transgressora. Jo aposto —des de l’entusiasme— per arribar a ser el millor país del món per envellir i ser cuidat, cosa que s’aconseguiria si els reptes que abans he citat es resolen.
Per acabar, i tornant a CUIDA: quin missatge enviaria als professionals de l’àmbit de les cures que encara s’estan pensant si assistir o no a CUIDA?
Només des de la trobada, el consens i el debat constructiu podem créixer. Sense interacció no hi ha comunicació. Només si creem un sector de la cura unit i compromès podrem avançar en la millora de la vida de les persones que necessiten ser cuidades.