La recent entrada en vigor del procés de regularització extraordinària de persones migrants a Espanya marca un punt d’inflexió decisiu per al sistema assistencial. El sector confia que sigui, realment, una gran oportunitat per garantir la sostenibilitat i la qualitat en l’atenció i en el sector de les cures en el futur.
I és que, segons dades del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Espanya haurà d’incorporar 261.400 treballadores addicionals en cures de llarga durada per a 2030, per la qual cosa el sistema hauria de situar-se al voltant de 751.300 professionals en aquest horitzó temporal per garantir una cobertura adequada.
Aquesta necessitat de mà d’obra qualificada coincideix amb la realitat d’un sector on, s’estima, aproximadament el 50% de les empleades de la llar són dones migrants, una xifra que es dispara quan parlem del règim d’interna. Tot i ser les encarregades de sostenir el dia a dia de milers de persones grans, gran part d’aquest col·lectiu operava en la invisibilitat -sense contractes, sense cotitzacions a la Seguretat Social i, per tant, sense accés a una xarxa de protecció laboral-.
Davant d’aquest escenari, organitzacions socials i experts del sector han estat clars sota el lema “Regularitzar és cuidar”, assenyalant que “aflorar l’ocupació submergida és, sobretot, un acte de justícia que dignifica una tasca essencial per a la columna vertebral de la nostra atenció a la dependència”. I és que, amb el procés de regularització, gran part d’aquestes treballadores podran no només obtenir “papers”, sinó tenir accés a drets fonamentals.
En definitiva, la recent mesura aprovada pel Govern obre una finestra d’oportunitat única per a milers de cuidadores que, fins ara, sostenien el sistema de dependència des de la invisibilitat de l’economia submergida.